Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Els tres graons


Fa molts anys que penso que en el partit on milito (PSC) des de el seu inici hi ha un debat pendent a voltes amb el catalanisme, el nacionalisme, el dret a decidir, l'independentisme, la secessió... Moltes companyes i companys han pres (o no) una posició vers aquests termes sense haver pensat massa en el seu significat. També podría ser que jo estigues equivocat i que els posicionaments obeeixin a un estudi profund, individual i/o col·lectiu sobre aquests conceptes. Estaria de més, seria sobrer, intentar definir el sentit d'aquestes paraules, el seu significat i fer un debat seriós i decidit?

Intentem-ho, si més no. Primer graó: dicotomia catalanisme - nacionalisme. El catalanisme, en tot cas, és per a la Viquipèdia "nacionalisme català", tot i que, per la Wikipedia, és "una doctrina de pensamiento político orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de la personalidad de Cataluña". Cal remarcar que, per a Wikipedia, el nacionalisme "es una ideología y un movimiento social y político que surgió junto con el concepto de nación propio de la Edad Contemporánea", però que "también se llama nacionalismo al sentimiento de pertenencia a la nación propia, algo en principio identificable con el patriotismo, pero distinto si va más allá del mero sentimiento e incorpora contenido doctrinal o acción política en un sentido concreto".

Per a la Gran Enciclopèdia Catalana, el catalanisme és un "moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans", on nacionalisme és una "actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació".

Per al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el catalanisme és un "moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans", mentre que nacionalisme és la "ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació".

Per al Diccionario de la Real Academia Española, el nacionalisme és "1. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece. 2. Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas. 3. Aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus órganos rectores.” Catalanisme, en canvi, no és més que “amor o apego a las cosas características o típicas de Cataluña".

Segon graó: dicotomia dret a decidir - autodeterminació. L'autodeterminació és un dret potestatiu, reconegut per la comunitat internacional a certs pobles, perquè decideixin per via pacífica, mitjançant referèndum, la seva voluntat col·lectiva de seguir integrats en l'Estat Nacional al qual estan supeditats, o de separar-se'n fundant un nou Estat independent. Autodeterminació no vol dir doncs, independència, però sí dret d'opció a la independència.

La independència és un fet nacional que es crea amb la victòria d'una guerra d'alliberament (EUA, Algèria...), amb un moviment irresistible de la població dominada per una potència estrangera (Índia) o amb el triomf de l'opció independentista en l'exercici pacífic del dret d'autodeterminació. La legalitat d'aquest dret, que va començar sent natural, l'ha de reconèixer avui bé sigui l'ONU o bé el propi Estat, la integritat nacional està posada en qüestió.

La secessió pot ser un fet o un dret. En ambdós casos, el fenomen polític de la secessió requereix la prèvia existència d'un Estat Federal o Confederal, del qual formi part l'Estat que manifesta la seva voluntat de separar-se de la unió. La secessió, com a fet, sol confondres amb la independència. Però no és igual. En les guerres de secessió (EUA), el decisiu és la voluntat d'un Estat preexistent de separar-se de la unió amb altres Estats. Mentre que en les guerres d'independència es tracta de la procuració d'un nou Estat. Els moderns Estats federats han introduït en les seves Constitucions el dret de tots a la secessió.

Definida la independència, cal pujar al tercer graó per justificar la independència. Per què aquesta?

    • Perquè no hi ha nacions superiors ni nacions inferiors, sinó simplement nacions.
    • Perquè no hi ha nacions amb més drets que d’altres, ni nacions amb dret sobre les altres.
    • Perquè la independència política és l’única garantia real que serà preservada i respectada la identitat nacional de qualsevol comunitat.
    • Perquè el dret de cada nació a autogovernar-se és incontestable i universalment reconegut.
    • Perquè la independència política expressada en un Estat propi és la situació normal d’una comunitat nacional.
    • Perquè la independència és l’única conclusió que correspon a una anàlisi objectiva, suficient i intel·lectualment correcta del fet nacional.
    • Perquè la dependència política, encara que sigui en forma matisada, constitueix una mutilació de la llibertat de tots i cadascun dels homes que integren la comunitat oprimida.

Jo, com molts i moltes en el PSC, em considero catalanista (propugno el reconeixement de la personalitat política de Catalunya) i nacionalista (reivindico l'organització política de la meva nació) d’acord amb les definicions de la Gran Enciclopèdia Catalana i de l'Institut d’Estudis Catalans. Crec que Catalunya té el dret a decidir, o dit d’una altra manera, el dret a l'autodeterminació. El dret.

Accepto la definició de Nació que fa Pompeu Fabra en el seu diccionari: "Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat".

Voldria que dins Espanya es reconegués aquesta consideració i aquest dret. Que s’estructurés com a nació de nacions. En sentit federal. No desitjo la ndependència malgrat que no descarto defensar aquesta opció, donat que no veig - a curt ni a mig termini - una voluntat, per part dels nacionalistes espanyols a evolucionar cap a la racionalitat.

Josep Guinot i Mauchan


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte