Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Ètica i política


El professor José Luis L. Aranguren es va preocupar d'estudiar l'ètica i la política, arribant a la conclusió de que l'ètica no és un ordre, sinó que és una actitud, una exigència, una inquietud moral. La política té molt a veure amb el poder i els condicionaments socials. Existeix sempre una tensió entre l'ètica i la política com en l'ús de la llei com a justificació moral de tota repressió. La llei pot servir per garantir les llibertats o per implantar tiranies prescindint dels criteris ètics. No existeix una direcció única en política, però si en el món de l'ètica.

La moral no és un idealisme, una irrealitat, que fa incompatibles l'ètica i la política. Els governants actuals prefereixen la política a l'ètica. Per conservar el poder o guanyar-lo es prescindeix de tota idea moral amb diferent variants. La moral és problemàtica per l'activitat política. Alguns dirigents neguen el problema i d'aquesta manera no afecten a les seves decisions la bona consciència de la feina feta. Inteessa el que pot ser útil i es deixa de banda el que pot ser prescindible. Passions, interessos i egoismes es poden contraposar a una exigència de moralitat dels interessos superiors. Pot existir clarament una oposició entre la realitat social i la consciència moral, una col·lisió entre moral i política.

Només pot eliminar la moral el positivisme, les directrius del partit governant. S'ha inventat una sociologia científica, una mena de predicció feta des del poder per substituir la moral i l'ètica, perquè per alguns el que importa és la història efectiva. No interessa la sensibilitat de l'ètica, sinó el que convé fer per assolir una finalitat col·lectiva, creant d'aquesta manera una ètica social dirigida per la política. Uns s'han agafat a religions i altres a filosofies de la història recreades per justificar l'acció de salva pàtries col·lectius sota direcció individual convertint la utopia en un sistema total.

S'ha volgut banalitzar el polític i l'ordre legal, prescindint de l'ètica. El resultat és el que tenim ara amb la manca de diàleg i entesa entre forces polítiques. La veritat és que ètica i política no són incompatibles. L'ètica pot aparèixer com instrument de dominació d'un grup, servint-se de la concepció de l'Estat i del dret que més li convingui. L'ètica avui ens porta al rebuig dels que viuen del nom, dels càrrecs, de l'estalvi dels demés, sense aportar res de positiu a la societat. L'ètica també ens porta a denunciar els que no respecten les regles democràtiques ni els principis que han proclamat com inspiradors de la seva acció política, als qui dilapiden el pressupost públic.

Tampoc poden existir forces èticament neutrals. La direcció democràtica d'una societat exigeixen mesures de justícia entesa com a virtut a defensar, no com actitud personal o de grup director per establir limitacions restrictives de la competència. També l'Estat, en el seu funcionament diari ha d'incorporar la moralitat política, sense contraposar-se a l'individu que necessita dels seus serveis. L'Estat és l'eina adequada per realitzar la moral a nivell col·lectiu per damunt dels grups de pressió i de les doctrines oficials. L'ètica no és quelcom no apte per socialitzar l'Estat i la seva acció de manera que no es converteixi en un ens omnipotent i intocable.

Els nostres temps no són de parlar d'ètica perquè en el món dels negocis i de la corrupció endèmica de l'estructura política de l'Estat és quelcom desaparegut. Però l'ètica és també un fre a la cultura de la por i l'absolutisme de qui disposa la creació de lleis. L'ètica és doncs necessària per restaurar el funcionament social i defensar l'estat del benestar, impedint la manipulació política de la ciutadania.

Pau Miserachs Sala.


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte