Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Independència de Catalunya. És l'hora de la política


Si fem un repàs dels últims anys viscuts, ens podem adonar que les generacions de ciutadans i ciutadanes han pres consciència de què tothom pot fer política. No és pas necessari estar en un Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Parlament... per expressar opinions i fer propostes i, que aquestes siguin escoltades i debatudes per d'altres persones que comparteixen les mateixes inquietuds. Aquesta nova consciència ciutadana sap que, amb la participació de tothom, aital proposta pot arribar a bon port.

Aquesta facilitat encara es veu molt i molt afavorida gràcies a les xarxes socials: Twitter, Facebook, Whatsapp, Instagram... Ens haguéssim adonat, per exemple, de la primavera àrab sense les piulades de la gent in situ que gràcies a les seves piulades i als vídeos que penjaven a Youtube van ser capaços de narrar els fets i de generar una opinió pública mundial?

Aquest fet, nou fins ara, és fruit de l'immobilisme amb què s'ha fet funcionar la màquina de la participació i la regeneració política en els diferents ens públics; del «segrest» de la política per part dels i les representants públics/ques, qui no han dubtat pas en fer de la política la seva forma de viure; i, tanmateix, del desgast que ha patit la política, aguditzada, sobretot, i entre d'altres fonaments, pels nombrosos casos de corrupció o per la utilització de la figura de l'indult com a arma política.

El descrèdit polític que tot aquest maquiavel·lisme ha generat, s'ha transformat en una nova forma de fer política: la política formal ha donat pas a l'empoderament ciutadà, capaç d'omplir les places (tant les físiques com les virtuals), que a través de les xarxes ha creat nodes de connexió per auto-organitzar-se, per debatre i per enraonar. Les places (físiques i virtuals) són ara el nou escenari per reflexionar políticament. Són les noves actores polítiques.

A casa nostra la política s’ha vist condicionada i mediatitzada per l'anhel de llibertat del poble català. Un anhel en què les xarxes socials han jugat un paper cabdal per agrupar a les persones en places. Així, les persones aplegades en associacions com l'Òmnium Cultural o l’ANC, conjuntament amb l’AMI, qui agrupa a les administracions més properes a la ciutadania – els ajuntaments –, han aconseguit que aquest anhel de llibertat, tant arrelat al nostre país, no hagi sigut pas (com algunes persones pronosticaven) una mera esbufegada d’estiu i hagi fet condicionar l’esdevenidor polític de Catalunya.

Hom busca el moment zero on comença aquest anhel d’independència i, sovint, hom el situa en la Sentència 31/2010, de 28 de juny de 2010, del Tribunal Constitucional, contra la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Un estatut aprovat per la cambra catalana i referendat pel poble català.

És possible que sigui aquest el detonant, però ara bé, si gratem una mica en la nafra podrem veure que el fet de ser català o catalana implica una manera intrínseca i característica de comprendre, de pensar i de fer. Una forma vernacle diferent de la d'altres estats, com és l'espanyol.

I és precisament aquesta forma vernacle d'actuar de la ciutadania catalana amb la que hom ha pogut constatar que Catalunya ja no és una nació més d'Espanya. Catalunya i, per extensió, la seva ciutadania, ha de crear el seu propi Estat: un Estat lliure, socialment just, econòmicament pròsper i espiritualment gloriós.

Voler una Catalunya independent implica també la responsabilitat d'oferir al món una visió diferent de fer, una manera diferent d'actuar. La ciutadania catalana és amant de la pau i del progrés humà. Per això vol contribuir a la sostenibilitat, a la igualtat i a la justícia social. I ho vol fer com ho està fent fins ara: democràticament.

La seva demanda legítima s'empara en el dret. El dret d’autodeterminació és un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en dret internacional a partir de la Carta de les Nacions Unides (arts. 1r i 55è), del 1945 i, expressament proclamat en l’article 1r dels Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i vigents des del 1976.

Les demandes de llibertat del nostre país es basen en els principis i valors democràtics i de respecte als drets universals de l’espècie humana i dels pobles que han anat recollint de manera genèrica els Tractats i Convenis Internacionals i de manera concreta els diferents tractats de la Unió Europea. Els i les catalans/nes som europeus/ees i, si per assolir la nostra llibertat, cal un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya després de les eleccions plebiscitàries, caldrà convocar-lo i votar-lo per manifestar, una vegada més, la voluntat tossuda d’assolir la nostra pròpia llibertat. Posteriorment, els i les catalans/nes haurem de posar el millor de nosaltres mateixos/es per aconseguir que aquest espai de llibertat i democràcia que representa la Unió Europea sigui una realitat, transformant el concepte d'una Unió Europea on l’economia és una finalitat en ella mateixa i independent dels patiments de la ciutadania, en una Unió Europea en què l'economia sigui una eina per aconseguir la felicitat de tots i totes els i les ciutadans/es d’Europa.

Si el nostre objectiu és contribuir al progrés mundial, Catalunya en el seu si ha de tenir com a principal repte el progrés social. Un país no avança si no avança la seva ciutadania. I heus aquí el paper cabdal que té la socialdemocràcia, doncs és, per antonomàsia, la forma ideal de la democràcia representativa, la qual promou la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Així ho ha demostrat durant el s. XX amb la constitucionalització dels diferents Estats d'Europa com a Estats socials.

La socialdemocràcia ha de treballar sense descans per assolir una recuperació en quantitat i qualitat de la classe mitja catalana, doncs és aquesta classe que en el si d’Europa ha donat la major etapa d’estabilitat, prosperitat i pau.


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte