Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Amor o temor.Reactivació o Reacció. Què és just i necessari?


Amor o temor.Reactivació o Reacció. Què és just i necessari? 05-01-2018

Fa temps que des dels púlpits de les esglésies s’exigeix als fidels temor de Déu, viure en el temor a Déu i seguir sense recels les estrictes regles de la seva  d'ortodòxia religiosa, excloent els que pensen diferent. Sembla que els manaments de la llei de Déu no obliguen a la Monarquia ni als seus servidors polítics assentats al poder de l'Estat. Desconeixen la llei del diàleg i de l'amor fratern. No és el mateix parlar un Arquebisbe de comprensió pels que pateixen que Rouco, el Cardenal que es fica en política en el moment de la campanya electoral del 21 D. No va tenir alta ocurrència l'home, no el capellà,  que  cridar els  catòlics a no votar independentista que considerava una heretgia. No sé que hauria pensat aquest home durant les guerres colonials,  la ocupació i conquesta  de pobles i territoris, abusos i saqueigs pels descobridors castellans.  Però l'Església espanyola estava amb els conquistadores i la jerarquia en treia profit, com també després de la Guerra civil 1936/39. Era adequada aquesta manera de fer? La moderna teologia, la de l'alliberament segur que dirà que no. El poble ja no és ignorant, hem superat fa segles la vida rural i la submissió dels vassalls sota els capricis dels senyors feudals i  els reis absolutistes. Som ciutadans  amb drets humans fonamentals reconeguts per les Nacions Unides  el Consell d'Europa i la Unió Europea. Aquests drets també estan escrits a la Constitució de 1978 i la seva aplicació ha passat pel Tribunal Europeu de Drets Humans que acabava  tombant moltes vegades el criteri defensat per la Justícia espanyola en multitud de causes judicials. A Catalunya han vingut a operar eoure del despatx ni va anar al lloc dels fets els senyorets de Madrid instal·lats al PP i a C's. Han vingut per llana i han sortit esquilats. Omplir Barcelona de banderes espanyoles  enfrontant  patriotes unionistes espanyols, cecs d'odi al món  català i catalans fou idea del Sr. Javier Moragas, assessor fracassat del president M.Rajoy que ha deixat el PP amb 4 diputats a Catalunya. Moragas, l'acòlit  l'impulsor del camí antiestètic i repulsiu  de entitats hispanòfiles radicals i del fracàs polític de M. Rajoy a Catalunya, és  la primera víctima de M. Rajoy que marxa en silenci, però sortint-ne amb un bon retir. M.Rajoy va seguir una mala via, la pitjor: la de la intransigència i la violència, orquestrar el descrèdit del contraopinant i la repressió. Ho han intentat tot: violència policial, intervenció de la Generalitat, destitució  del Govern legítim de Catalunya per Decret aprovat per el Senat espanyol, dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i convocatòria d'eleccions autonòmiques per  tornar Catalunya a l'ordre constitucional i la llei espanyola interpretada per l'Estat. Van promoure enfrontaments amb rerefons de conflicte, Van animar empreses a treure les seus socials de Catalunya per poder dir que el procés empobria el poble, que hi hauria atur amb la marxa d'empreses. També van intentar que Seat anunciés la marxa a un altra territori per generar de crisi.  Han començat a eliminar el català d'on poden, començant per la Justícia. Els polítics catalans empresonats  ja han passat Nadal a la presó  i  també hi celebraran cap d'any. És un castic amb vocació d'escarmentar la juguesca republicana declarada il·legal, doncs sembla que el vigent Codi Penal considera rebel·lió el declarar la independència d'una part del territori nacional, alçats violenta i públicament per aquesta finalitat, La situació   no s'ha produït com narrava el Fiscal  de l'Estat seguint uns informes que són discutibles per redactat tendenciós gens objectiu.  No s'entén que el Fiscal de l'Estat  no es va moure del seu despatx en rebre les primeres alarmes. No hi estan acostumats la gent que arriba a aquests càrrecs a verificar personalment els fets quan els càrrecs són tan greus. Tampoc estan acostumats a portar a la butxaca un bloc de notes que sempre és útil per qui treballa en el món de la delinqüència, que és com han tractat  la proclamació parlamentària de la República catalana. Però si no hi ha violència, no hi ha delicte. I el que és injust s'ha de provar en política. I aquesta realitat pesa de cara al futur immediat. Ni amb els polítics privats de llibertat per atemorir la gent i desmotivar han pogut fer altra cosa que perdre les eleccions preparades per fer guanyar la dreta espanyolista  en les que el poble ha parlat. Qui ha perdut és M.Rajoy i no ho reconeix. Catalunya no ha anat avall, ans al contrari, l'economia catalana funciona, la massa treballadora troba feina, les empreses giren , tenen beneficis,  i som de nou els primers en exportació. Tenim superàvit malgrat la intervenció i el poble i les empreses no es deixen influir per  l'apocalipsi inventat per la conspiració anticatalana de les dretes espanyoles que ens escridassaven constantment des dels mitjans de comunicació, dient que ésser independentista és una manifestació d'odi a Espanya. La festa segueix i saben que no s'ha produït el de la generalitat sobre restabliment proizsion Llei delicte. Tampoc el de sedició per què tampoc hi ha hagut alçament tumultuari ni cop de força per impedir l'aplicació de les lleis. No es pot considerar cop de força signar un document en un Parlament després d'una votació legal  i assumir el mandat del poble expressat en un referèndum d'autodeterminació tal com recomanen les Nacions Unides i el Relator independent Alfred de Zayas. El Rei Felip VI fou mal assessorat i el 3 d'Octubre va  donar llum a la bestiesa aprovant en un missatge televisat les mesures repressives decidides contra els pojectius.lìtics i el poble. Els nens pregunten a les escoles  als pares perquè els pegaven els policies que els havien de protegir el dia 1 d'Octubre català. La indignació catalana ha anat en augment i el Govern ja ha vist el resultat i les recomanacions de la Unió Europea. I ara no volen fer marxa enrere per què la candidata Arrimadas vol ser Presenta  i li han d'aplanar el camí, mentre el seu cap, el jove en Rivera, ja instal·lat  a Madrid, amic ara d'Aznar i pot ser també de Felipe González i  Susana Diaz, li fa el llit a M Rajoy i el seu PP. Aixecar l'espanyolisme cec i ranci contra les tradicions, llengua i cultura, governança moderna i democràcia catalanes ha sigut el pitjor remei per parlar després de convivència i  cordialitat, quan el que volien és la submissió. Farsa i mentida en la política espanyola. Despotisme i antidemocràcia. Això no pot seguir. El dia 17 de gener, abans de constituir-se el Parlament han d'estar tots en llibertat i les causes arxivades. Deixin  actuar lliurament els diputats, sense pressions ni amenaces de presó.  Catalunya s'ha guanyat el dret  al ple autogoven en forma de república. La repressió tots sabem no aturarà la democràcia. I la democràcia farà néixer la República Catalana més tard o més aviat. Històricament la reclamació està escrita i no pot impedir-ho un Govern malsonant i hipòcrita, amb un cinisme desmesurat. Llegeixi M. Rajoy el BOE del 5 d'octubre de 1977. Hi trobarà un Reial Decret Llei sobre el restabliment provisional de la Generalitat que li permetria començar a fer la pau política. Podria  servir-li d'exemple, donant-li a més totes les competències sobre les Diputacions i no impedeixi que el Parlament català prengui acords democràtics. Busqui un pacte amb la República Catalana. Deixis de despotisme i repressió. No vulgui fer a Catalunya com Sèrbia a Kosovo.  La Unió Europea no s'ho pot permetre. Deixin d'indignar i molestar més aquest poble català fidel als valors democràtics i a Europa. Les elits funcionarials no han de pretendre governar generant enfrontament entre comunitats i famílies per acomplir els seus objectius de poder. Recomano a M. Rajoy faci un millor balanç i no eludeixi fer-lo doncs va camí de caure de la balança. Catalunya no li permetrà. La seva política està en qüestió, va equivoca el diagnòstic com diu avui Manel Pérez a La Vanguardia. Li recomano finalment que es llegeixi el missatge d'ahir del President Puigdemont i no el porti a consulta dels seus  assessors que el comencen a abandonar avançant-se a la caiguda que li espera. Decideixi per vostè  mateix un futur de pau, entesa i prosperitat per a tots. Alliberi presos, no impedeix el retorn del President Carles Puigdemont, deixis d'Arrimadas i Bon Any Nou. I sobretot, digui-li al Rei que canvií d’actitud envers Catalunya. L'estil de poder  borbònic, conegut com conspirador i militarista, mai ha anat bé per Catalunya ni per Espanya. Hem malfiat de la Corona des del primer moment. El discurs del Rei el 3 d'Octubre va demostrar que teníem raó en malfiar de qui va donar llum verda a la repressió reaccionària . És hora de començar a pensar en canviar comportaments i tractes. Els catalans som un poble fidel a les llibertats i no volen que ningú ens les prengui.

Pau Miserach


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte