Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Ideals i vida irreal


Ideals i vida irreal 11-12-2017

Molts règims I ideologies s’han legitimat en la història política dels pobles  europeus amb els lemes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. La llibertat no s’ha posat en qüestió, per què sempre s’ha considerat com l’element necessari per construir qualsevol règim polític. No ha sigut el mateix respecte de la igualtat i la fraternitat.  Han arribat a ser considerades com utopies irrealitzables patint de la impossibilitat de crear societats regides per aquests principis. Moltes lleis han desenvolupat aquest pensament legalitzant la precarietat laboral, fomentant la desigualtat, l’empobriment, tolerant la separació ètnica i religiosa, com també  la manca d’inclusió social.

Llibertat, igualtat i fraternitat han quedat com ideals que apareixen de manera permanent en els idearis i programes dels partits polítics que es reclamen demòcrates fervorosos. També s’ha promès la llibertat a les classes oprimides a través de les dictadures d’Estat.

Al voltant dels ideals és evident que s’ha organitzat una vida política fictícia, amb lleis al servei del poder, establint les regles per la supervivència dels administrats. També ha aparegut un patriotisme de conveniència en molts casos  com a via d’enaltiment personal i d’ascens en la piràmide del poder. L’altruisme de la fraternitat que vol dir solidaritat amb els necessitats és converteix en una retòrica social que amaga la veritat i permet practicar la manipulació a les elits del poder.

Vivim una situació de xoc de democràcies. L’Estat ha decidit imposar a Catalunya una idea de la democràcia ben diferent del criteri democràtic català.

No vivim una perspectiva clara de futur.  Des dels partits monàrquics s’afalaga la incertesa i la por per desmotivar el vot català el 21 D. Però el cop de la violència en nom de la llei per liquidar el procés de la independència,  és un cop traumàtic a l’esperança de tot un poble que deixa una empremta difícil d’esborrar. Ni els partidaris de la Constitució s’esperaven la reacció de l’Estat espanyol el dia 1 d’octubre, amb la gent votant. Hem viscut tots situacions desagradables  i la destitució del Govern català per Decret del President del Govern espanyol que s’ha autoproclamat President de la Generalitat de  Catalunya que no ha trepitjat, re centralitzant la direcció de tota la administració pública catalana i el funcionament dels serveis fins, de moment –diuen- a la celebració d’eleccions el proper 21 D.

Costarà que acabin per reconèixer que el que està passant no és la rebel·lió de Catalunya, sinó la negació del dret natural dels catalans a decidir el seu futur polític. El que està passant en realitat, és la crisi del dret  construït amb la perspectiva espanyola sense considerar la equitat i la ponderació,  el diàleg i el pacte. És la crisi de la llei i l’execució injusta de la llei, amb la implantació d’una dictadura presidencial basada en una Constitució arrossegada de les lleis de la dictadura, encara que ens diguin  que és provisional.

Vist el que ha passat, l’embolic del 155, el fracàs de l’escarment als defensors de la democràcia republicana,  amb  l’ús excessiu de la paraula “il·legalitat”,  és ben evident que la llei no fa a la democràcia, sinó la democràcia participativa, sense traves ,  la que fa la llei justa complementada amb l’equitat, el respecte a la dignitat de totes les persones,  les minories nacionals i els Drets Humans.


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte