Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Independència pertorbada


Independència pertorbada 03-11-2017

En democràcia, és previ a tota independència fer una consulta als ciutadans del territori en qüestió, preguntant-los si volen deixar de ser-ho en relació a l'Estat que actualment els representa, deia el professor de Dret Polític de la Universitat de Barcelona, José Antonio González Casanova, en el seu estudi Cataluña, Federación o Independencia (Ed. Milenio, 2014).

Les regles i formes d’aquesta consulta han de ser equilibrades i respectant la llibertat d’expressió i drets de totes les parts, favorables o desfavorables, i les opinions polítiques de tots els sectors que es pronunciïn, sense cap mena d’interferència ni limitació. El referèndum català, però ha sigut tractat per l’Estat amb una resolució del Tribunal Constitucional espanyol suspenent la llei del Referèndum fonamentada en el Dret internacional, en què es basava la convocatòria del dia 1 d’octubre, amb les dificultats i traves previsibles es va celebrar a Catalunya, deixant més de 1000 ferits  i nombrosos danys materials per les càrregues policials que volien impedir la celebració del referèndum. El resultat favorable a la independència de Catalunya d’aquest referèndum, declarat il·legal pel Govern central, no ha sigut reconegut pel Govern espanyol fins dates recents, en decidir el dit Govern aplicar l’ambigu article 155 de la Constitució espanyola, cessant tot el Govern català i fent seu el control centralitzat als corresponents ministeris espanyols dels funcionaris, mitjans, serveis i finances de la Generalitat, limitant també la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya amb el dret de veto del Govern espanyol; reservant-se el president Rajoy el dret a dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, sota les regles i llibertat de partits polítics que marcarà el Govern espanyol. El vicepresident de la Generalitat, Honorable Oriol Junqueras, coneguda la proposta del Govern, Rajoy comunicada en conferència de premsa només acabar el Consell de Ministres, va fer, dissabte 21 al vespre, va fer una crida a “defensar la democràcia i la República”, un cop conegudes les mesures proposades per a “restaurar a Catalunya la legalitat i l’ordre constitucional”, desenvolupant l’article 155 de la Constitució espanyola segons les mesures de dubtosa constitucionalitat ideades i decidides pel Govern Espanyol. Això passa mentre Catalunya és encara territori espanyol, però els mitjans i els politòlegs especulaven ja fa dies amb la possibilitat que el Parlament de Catalunya declarés oficialment la independència, en sessió parlamentària, complint el mandat democràtic del poble català, en el decurs de la setmana del 23 al 28 d’octubre. El pronòstic, entenc, no era equivocat. Se celebra una sessió parlamentària a Barcelona que acabà proclamant la República Catalana, per molta pressa que es doni el Senat espanyol, controlat pel PP, minoritari a Catalunya, per a donar-li al dictador Rajoy tot el poder sobre Catalunya amb la possibilitat d’aplicar les mesures de destrucció democràtica proposades pel Consell de Ministres extraordinari del dissabte 21 d’octubre i consolidar la seva autoproclamació com a president de la Generalitat. Per moltes querelles que tingui preparades la Fiscalia de l’Estat per presumpta rebel·lió, segons anuncia el Fiscal General de l’Estat, Sr. Maza, donem per fet que el Parlament de Catalunya haurà aixecat democràticament, votant, la suspensió de la independència exigida pel mandat democràtic de les urnes intervingudes, per no dir segrestades, i les no intervingudes. Serà el moment en el qual naixerà la República Catalana que molts ciutadans ja porten al cor. Rajoy, l'avui dictador presidencial espanyol, ens va anunciar “males mayores” i, entre ells, és possible que el nou Estat naixent pateixi la irrupció agressiva i la intrusió de l’Estat espanyol per a liquidar aquesta nova República, il·legal per a Espanya. Els vetos i el boicot de l’Estat a totes les instàncies internacionals estan assegurats. També que la Comissió Europea tanqui files al voltant de Rajoy. Les nombroses forces policials aquarterades a Catalunya i les casernes militars en són l’avís. La societat de la por, però, no és la nostra ni la volem. Volem democràcia plural en lloc de dictadura i de seguir depenent per a tot de l’Estat de Madrid. Caldrà, segurament, que es decideixi a alt nivell internacional si la independència de Catalunya és un cas clar d’autodeterminació que validaria el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia en cas de ser-li demanat dictamen per una Assemblea General de les Nacions Unides, i que els Estats de la Unió Europea tenen l’obligació moral de reconèixer la Catalunya autodeterminada independent, tenint en compte que els catalans són ciutadans europeus i que 37 països han guanyat la independència en els darrers 20 anys sense que s’hagin mostrat contraris. El mateix Jordi Solé Tura, professor universitari i exministre socialista de Cultura el 1991, que havia participat en la comissió redactora de la Constitució espanyola de 1978, reconeixia en el seu llibre Nacionalidades y nacionalismos en España (Alianza Editorial, 1985) que el dret a l’autodeterminació significa que la població d’un territori pot pronunciar-se per la independència en una consulta electoral, però tan sols pot pronunciar-se la població del territori que pretén l’autodeterminació. La població de la resta de l’Estat no es pronuncia electoralment sinó que es limitarà a prendre nota del resultat electoral en el territori en qüestió i acceptar-ne el resultat. Però aquest plantejament, que és el mateix de les Nacions Unides, no és el que ha seguit Espanya, entestada en mantenir la idea de la “sobirania nacional”. El problema rau en no voler entendre l’Estat espanyol i la Comissió Europea que l’autodeterminació es regula pel Dret internacional, no pel Dret intern d’Espanya, sent ineficaç en Dret internacional que l’autodeterminació d’una part del territori que demana la independència de l’Estat no estigui prevista a la Constitució. Voler impedir un referèndum d’autodeterminació i la independència declarada és un acte antidemocràtic. La petició del president Rajoy, no exempta de dubtosa legalitat, d'imposar a Catalunya mesures de cessació del Govern, intervenir el Parlament i atribuir-se la facultat exclusiva de convocar eleccions al Parlament de Catalunya, que només pot dissoldre i correspon convocar-les legalment al president de la Generalitat, és una àmplia interpretació de l’article 155 de la Constitució que va més enllà i es contradiu amb la mateixa Constitució i els drets humans polítics i civils de tot un poble, contra una República independent de l’Estat. Però, a més, aquesta actuació del Govern de l’Estat per a intentar parar la independència de Catalunya infringeix el dret exclusiu del president de la Generalitat per a dissoldre el Parlament català i convocar eleccions que li atorga l’article 56.4 de l’Estatut de 2005. Amb aquesta actuació per a parar la independència de Catalunya, Rajoy ha reconegut finalment que el referèndum es va celebrar, obtenint la Generalitat de Catalunya un mandat democràtic exprés per a la proclamació de la República Catalana independent. El que tampoc vol entendre el Govern espanyol és que la secessió d’una part de l’Estat per a constituir un nou Estat no està prohibida per les Nacions Unides ni pel Dret internacional. Des del moment en què les Nacions Unides reconeixen el dret a la lliure determinació dels pobles declarant el respecte universal als drets humans, amb la prohibició de l’amenaça i l’ús de la força, proposant solucions amistoses per a resoldre les controvèrsies, saltar-se aquestes senzilles regles és clarament apartar-se dels principis de Dret internacional més elementals. A més, els convenis de Viena sobre successió d’Estats de 1978 i de 1983 contemplen de manera expressa la possibilitat de formar un nou Estat per separació de part del territori d’un Estat predecessor, com podem llegir a l’article 15 de la Convenció de 1978 i els 17, 30 i 40 de la Convenció de 1983, que administren les Nacions Unides. Els tractats reconeixen que existeixen altres factors diferents del procés de descolonització dels anys 60, que permeten que un país o territori depenent, tal com  previst a l’article 2.1.f del Conveni de 1983, sense competències per a seguir les seves relacions internacionals d’acord amb els principis incorporats a la Carta de les Nacions Unides, formi un nou Estat per separació de l’Estat predecessor. El Govern espanyol encara no ha entès que la Catalunya avui depenent de l’Estat espanyol és una nació hereva d’una tradició liberal que recull la Declaració Universal dels Drets Humans, que es mou d’acord amb el Dret internacional, que l’empara jurídicament en el seu pas de secessió, i els principis liberals que van dur a la democràcia la irreductible defensa de les llibertats, com considera Víctor Alonso Rocafort, del Col·lectiu Novecento, a Lo llamaban Democracia (Icaria Editorial, 2013), qui, a més, recorda que a Espanya ens hem acostumat al fet que els que han de vetllar per la llei la tergiversin amb un ús enganyós. Menys encara ha entès el Govern central que Catalunya defensa també els principis de la dignitat col·lectiva com a poble davant el menys teniment, el menyspreu, l'ocupació, les temptatives de descatalanització, les temptatives d’empobrir la societat catalana, el mal tracte fiscal, les anul·lacions de lleis que permetrien millorar el benestar i la cohesió social, aprovades pel Parlament de Catalunya, i acabar amb els mals costums arrossegats del franquisme en el nou ordre de 1978. Els catalans, per tant, no estem obligats a donar explicacions a Espanya del que hem decidit, papereta de votació en mà. És evident, i estic d’acord amb l’editorial de Vicent Partal de diumenge passat a Vilaweb, que afirma: “només proclamant la República Catalana podrem defensar la democràcia. No hi ha cap més possibilitat.” Si es volia trobar més arguments, tan sols s’ha de llegir l’article de l’historiador Borja de Riquer a La Vanguardia del 29 d’octubre de 2015, en el qual explicava que Madrid és el nucli més important de poder que hi ha a Espanya, en el qual predomina una ideologia corporativa construïda a partir d’una àmplia xarxa de complicitats, influències, favors polítics i econòmics. Per a Borja de Riquer, els altres funcionaris que fan de governants per manca d’homes d’Estat no veuen més enllà de les lleis i de les ordenances i estan acostumats a l'"ordeno i mando", sense sensibilitat política per a adaptar-se als canvis i exigències socials. Actituds tancades i cegues… Que Catalunya acabaria per separar-se del Regne d’Espanya i constituir-se en Estat absolutament independent, ja ho va dir Miguel de Unamuno en una carta datada el 24 de desembre de 1918, adreçada a Manuel Azaña, que cita l’historiador Ferran Juste en el seu llibre Fins aquí hem arribat (Àgora Maçònica, 2017), amb el patrocini del Grup d’Estudis Polítics, que va fundar el 1981 el diputat Ramon Vinyals per a difondre els principis i valors democràtics, després del cop d’Estat fallit del 23F de 1981. Ha arribat, doncs, l’hora de construir un país nou en el qual hi cabem tots i totes, independentistes i no independentistes, amb la desconnexió real i definitiva de l’Estat espanyol. Altra cosa, com diu Ferran Juste, són els enemics declarats de Catalunya amb els quals, evidentment, difícilment es podrà arribar a cap mena d’acord. No sabem el que passarà després de la declaració d’independència al Parlament de Catalunya sense esperar la visita dels enviats de Mariano Rajoy per a governar-nos i canviar banderes. Però si no ho fem, si no tirem endavant, estem perduts. Hi va, com diu Ferran Juste, la nostra dignitat com a catalans i com a ciutadans que ens volem lliures. Independència és l'única resposta a ocupació i dominació hegemònica. Els municipis catalans en són conscients i segueixen amb determinació i fermesa aquest plantejament patriòtic, com han fet saber. La independència de Catalunya i fer-la realitat és cosa de tots.

Pau Miserachs, president del Grup d’Estudis Polítics


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte