Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Churchill Puigdemont, esperança i lluita


Ahir a la nit, a La Sexta, vàrem viure l'espectacle d'un Jordi Évole incisiu, intentant fer contradir el president Puigdemont amb un interrogatori gens flexible, seguit i sense stops, de tipus judicial.

Però la resposta sobre l'obediència al Dret internacional en l'acció catalana, penso que va deixar les coses molt clares. Va saltar la contradicció entre els que parlen constantment del respecte a la llei i a la democràcia com a exigència de diàleg i se serveixen de la llei, la democràcia i l'Estat de Dret, ancorats en un passat autoritari, per a anar contra la democràcia moderna i l'Estat de Dret dels nostres temps. El respecte al diàleg hi ha de ser sempre, amb bones i amb males relacions. Tampoc en democràcia es poden posar límits al diàleg ni condicionar-lo per temes. Ja no som en temps de guerres feudals o del segle XIX, per a destruir l'enemic. N'hi ha, però, que utilitzen el Dret com més els convé, referint-se al Dret espanyol, com explica el professor Jorge Cagiao avui a El Punt Avui. El que mou ara la gent és, precisament, el sentit democràtic i el rebuig a l'autoritarisme de Rajoy. Lluís Bassat, a La Vanguardia, parlant de les dues democràcies, acusa que tots dos Governs, el català i el castellà, no cridin al diàleg, quan el president Puigdemont està tip de dir que ha volgut diàleg i entesa des del primer dia. En canvi, sabem que Rajoy vol la rendició i que renunciem a l'autodeterminació, cosa impossible en el món de les Nacions Unides i els drets humans. Rajoy ha posat els interessos polítics per damunt del Dret, mobilitzant un ampli aparell repressor, destruint la separació de poders; agreujant amb la seva posició de patriotisme espanyol, immobilista i negativa, el conflicte institucional, crisi ara d'Estat, de l'exigència catalana per celebrar un referèndum d'autodeterminació d'acord amb el Dret internacional. I a El País, ens trobarem amb dues pàgines de publicitat d'un manifest contra el referèndum, que tracten d'estafa antidemocràtica. Ho diuen signatures que es presenten com d'esquerres, des d'Ágora Socialista a personatges com Cristina Almeida, Javier Cercas, Juan José Millás, Miguel Ríos, Lidia Falcón, Juan Marsé, Javier Marías, Mónica Randall, Carlos Jiménez Villarejo, Núria Amat i Rosa Montero, entre altres. Per a ells, tot el que fa Catalunya és una farsa i demanen a la gent que no participi i no voti. El País està obstinat a fer propaganda en contra, com també els altres diaris d'Espanya, parlant de suposats mites i falsedats del procés. Curiosament, el socialisme català roman ara silenciós. No cal mullar-se per les institucions democràtiques ni per la gent detinguda ni pel dret a decidir. El PSC, que ja ha perdut el 25% dels vots que rebia, espera a veure què pot consolidar en el moment que sap que la gent es dóna de baixa del partit i no els tornarà a votar. Ja no són aquell partit catalanista que va unir la gent de Pallach i la de Joan Reventós i el grup de l'Opinió d'ERC. Podem perdonar les ambigüitats i errors de l'alcaldessa quan ella mateixa els reconeix i rectifica, però no el pas enrere del PSC a l'hora de defensar els drets nacionals de Catalunya, presentant recursos al Tribunal Constitucional espanyol contra el referèndum legal, arrenglerant-se amb el Partit Popular de Catalunya i el també disminuït partit Ciutadans. Hi ha divisió política i temptativa d'imposició hegemònica des del poder central. Aquesta manera de fer per part del bàndol unionista no contribueix a resoldre aquest conflicte polític entre Catalunya i Espanya, que només es pot resoldre políticament, com escrivia ahir Joan Vintró, a La Vanguardia, "deixant que els ciutadans s'expressin lliurement en referèndum". El poble català reclama justícia social i dignitat democràtica davant l'escalada repressiva pròpia dels anys 30 i de la política franquista. És el retorn al franquisme?, han sigut segrestades les llibertats amb tantes mesures de control polític i social per part del Ministeri de l'Interior i la Fiscalia de l'Estat? Detenir funcionaris i polítics, i intervenir policialment material de votar, suspenent de facto l'autonomia catalana mirant de detenir el futur polític dels catalans que, volen, abandonin en mans d'Espanya és i era una pràctica franquista, com ho és la censura i el domini absolut de l'Estat sobre els mitjans de comunicació. No s'adonen, i tampoc molts articulistes i manifestants en contra del referèndum que, fent el que fan, violen els principis universals de la democràcia i l'Estat de Dret, en nom de l'Estat de Dret construït pel poder conservador, que trenca amb tota esperança de pau social i de concòrdia.


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte