Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - ENCAIX IMPOSSIBLE


ENCAIX IMPOSSIBLE 02-07-2017

Diuen que els problemes de convivència entre Catalunya i Espanya existeixen per ser massa semblants catalans i espanyols. Es fonamenta aquesta similitud, sense base científica, en forma de fer de les elits econòmiques que no han fet altra cosa que apropiar-se de les institucions per utilitzar-les en interès propi. El poble no compte perquè els partits polítics han fet de la política una tasca professional i s’han convertit en associacions de funcionaris, practicant l’endogàmia.

La política catalana és ben diferent de la que es practica a altres territoris espanyols. Mai se’ns acudiria fer una llei mordassa, copiar o intentar mantenir el bipartidisme oficial a Espanya. Anomenar funcionaris a dit amb categoria de càrrecs de confiança, és un menyspreï per els professionals de l’administració que hi han arribat guanyant oposicions o amb concurs públic. Voler solucionar l’atur convertint en funcionaris, a sou públic, no és una política que es vulgui practicar a Catalunya, ni tant sols per les esquerres que creuen i volen la llibertat i seguretat jurídica igual per a tots.
Tota limitació de drets i llibertats feta per llei ales Corts Espanyoles no és ben vista a Catalunya que tot seguit en pateix les conseqüències, I no parlem del front constant d’Espanya contra la llengua i la cultura catalanes.
Hi ha polítics de Madrid que creuen que el conflicte català s’ha de resoldre inhabilitant dirigents polítics catalans, desallotjant si convé el Parlament de Catalunya, com demana l’ex ministre Sr. García Margallo, perquè els diputats catalans no segueixin manifestant la seva voluntat independentista. Al govern del Regne d’Espanya i al Rei Felip VI els molesta que Catalunya vulgui la independència i ser Estat europeu. El millor és portar-los a tots al jutjat i substituir-los per l’article 155 de la Constitució per gent addicte al règim espanyol, submisa i no conflictiva, si pot ser addictes o militants del partit polític que governa Espanya.
La reflexió és ben senzilla: qui té el poder té el dret a l’ús de la força i servir-se’n per les seves finalitats a les que dona força de llei. Però aquesta política de convertir l’estat de dret en un règim de conveniència, allunya la governança d’un règim democràtic que converteix en una formalitat i en una farsa política, d’arrels tràgiques.
Es vol desnacionalitzar continuadament Catalunya coma solució definitiva. Es un plantejament que ens recorda habitualment el filòsof unionista Fernando Savater, que no creu en el poble, sinó en l’Estat desnacionalitzat, negant el dret natural dels pobles, com el català, a convertir-se en Estat. Amb aquesta teoria acusen la religió nacionalista que vol substituir al territori català la democràcia espanyola creant nous privilegis com les religions.
No entenen doncs els teòrics de l’estatisme centralitzat que existeix un sistema que parla de la igualtat de drets i deures, de la tolerància, del respecte a les creences alienes, de l’acceptació de la voluntat majoritària d’un poble expressada a través de les urnes mitjançant el sufragi universal.
En els nostres dies, gairebé no i ha diferència entre la política de les esquerres i les dretes espanyoles contrària al dret de Catalunya a la seva lliure determinació com a poble definit. Els uneix a dretes i esquerres tradicionals espanyoles submises a la monarquia hereditària de la família Borbó creada per la dictadura,, l’esperit de domini hegemònic contra un poble amb identitat pròpia que no reconeixen, intentant generar noves identitats sense opció, doncs no escolten ni volen escoltar la veu del poble català.
Hi ha qui diu, en canvi que l’èxit dels pobles depèn de la qualitat de les seves institucions que fan el país pròsper, però més si impedeixen a les elits de convertir el país en un patrimoni familiar, gaudint de totes les avantatges, permetent el funcionament correcte del principi de la igualtat d’oportunitats, potenciant totes les llibertats barrant el pas a la competència deslleial, l’abús de posicions privilegiades i els monopolis de fet.
El conflicte entre dos sistemes de vida és inexistent si mirem l’actuació diària dels pobles en l’esforç per sobreviure amb salaris de misèria i la precarietat instaurada per la dreta governant a Espanya. Tots dos pobles es mereixen quelcom millor. Radicalment s’han d’eliminar tots els abusos i la corrupció característica del darrer període de govern conservador, hereu del període de govern socialista espanyol anterior inaugurat per Felipe Gonzalez.
Fem doncs les coses de manera que interessi tant al poble honest, sincer i modest el camí cap l’autogovern real com també a un ampli sector de professionals, creatius, empresaris i inversors convençuts de les avantatges de construir un país nou.
Aquesta és la nova majoria plural que convé a una Catalunya democràtica, participativa i pacífica, oasi de seguretat, territori de creixement econòmic i benestar social. No la que vol imposar i protagonitzar l’Estat espanyol amb l’amenaça, la difusió de la política de la por i la implacable persecució dels que clamen llibertat i les limitacions financeres i pressupostàries de la Generalitat.

Pau Miserach


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte