Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PREMSA - ESPANYA, HA PERDUT


ESPANYA, HA PERDUT 11-01-2017

Els politòlegs unionistes ja no saben com fer-ho per desqualificar l’independentisme. Ja ni els queda l’inefable Margallo, amb les seves “exquisideses” siderals.

Entre el “soufflé” de fa uns anys, quan auguraven un desastre a curt termini al sobiranisme i la recent teoria del percentatge envers de determinades enquestes, hi ha un abisme, si mes no de males arts periodístiques, amb veus interessades.

Certament, el que compta, es que ni han pogut articular un discurs alternatiu, amb proposta d’alguna mena, possible i realitzable. Es limiten a la desqualificació. 

El possible argument sobre la “seriositat” o no, de l’independentisme no la vinculen a fets o errors del propi moviment, si no a possibles resultats, a base d’especulacions a cop d’enquestes.

Asseguren, un i altre cop, que el referèndum no es farà. Com si el mitjà equivalgués a la desqualificació de la finalitat. O com si, a base de repetir l’afirmació, algú se l’acaba creient. Argumentari, cap!

Els únics que s’aventuren a especular, ho fan només sobre estratègies, mai sobre el fons ni sobre les realitats econòmico-socials resultants de la separació per Catalunya. Per descomptat que tampoc mai, del resultat d’aquesta separació per Espanya.

I no cauen en el fet de que aquella especulació, se’ls pot girar en contra; es pot llegir en sentit contrari en base a la mateixa reflexió.

Diuen que per part de les institucions i partits independentistes, hi ha “secretisme”; hi manca discussió pública sobre el trànsit a la República Catalana; no hi ha “pulcritud democràtica”, etc., sense entrar a comprovar el “perquè” hi pot haver aquestes possibles mancances que apunten. No volen explicar que si alguna cosa està clara, es que l’Estat, el Govern i els partits estatals que donen suport a l’uniformitat unionista, no volen cap mena de diàleg, ni transparència, ni pluralitat, limitant-se a actuar a cop de jutjats o de Tribunal Constitucional. Qui obliga a la foscor, es qui cerca la intimidació; qui amenaça.

I es que Espanya, no convenç. I no ha convençut mai , com tal, a ningú. I si no que ho preguntin als seus fills, emigrats a terres de conquesta americanes o filipines, que en dos dies, van girar-li l’esquena. O a una Guinea Equatorial que s’ha apuntat a la francofonia; o a un Sàhara Occidental, que Espanya va trair...i segueix fen-t’ho. I ja no diguem a un Portugal que va aprofitar la guerra de Castella amb Catalunya per independitzar-se i girar l’esquena.

Però, en qualsevol cas, guanyant o no aquest 2017 la nostre independència ( veurem si amb fets,  hi ha alló que es proclama amb paraules), el que avui ja queda clar a qualsevol observador es que Catalunya és una nació, viable, amb dret inalienable a decidir el seu present i el seu futur.

Cóm i quan serà la desconnexió jurídica, està per veure. Però que Catalunya ha desconnectat d’Espanya, social i emocionalment, de manera majoritària i transversal, és un fet incontrovertible i definitiu.

L’actual Espanya, l’Estat espanyol, ni ha estat, ni és, “una unidad de destino en lo universal”, per més que s’hi entossudeixi el nacionalisme espanyol.

Es miri com es miri i per on es miri, el nacionalisme espanyol, ha perdut.

Josep Mª Merino Coll


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte