Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - La fi del somni català a Occitània


La fi del somni català a Occitània 09-01-2017

Occitània és un territori del centre i sud de França, que va des de Bordeus fins a Marsella, compartint esperances amb la Catalunya Nord, territori català finalment annexionat per França. No oblidem que Jaume I de Catalunya va néixer a Montpeller.

Tampoc podem oblidar que Pere II d'Aragó va morir el 12 de setembre de 1213 en combat, defensant Muret contra els francesos i la croada organitzada pel Papat d’Inocenci III contra els càtars. Catalunya va protegir i defensar activament amb tropes als càtars contra la guerra santa declarada pel Papa l'any 1209. El segle XIII fou definitiu, però, per a la sort de les terres occitanes, i per la resolució dels conflictes entre càtars -considerats heretges per creure en un Déu de pau i d'amor, de solidaritat i de puresa de cor- i l'Església catòlica, que França va aprofitar per a estendre's i annexionar petits estats fins llavors independents com Tolosa, Besiers, Carcassona i Narbona. Guerra Santa per a restaurar la unitat catòlica aprofitant el Rei de França la contesa per a la conquesta i l'annexió de territoris. Corona i Església van anar una vegada més del braç. L'excusa de l'heretgia va fer, doncs, França a cop d'espasa; la que coneixem avui, amb els occitans i els catalans reclamant respecte i la seva parla oficial; la de divuit milions dels actuals francesos, als quals hem de sumar els immigrants de països africans avui residents al mateix territori. Matar cristians que pensaven diferent no tenia importància, com va passar segles més tard amb els protestants seguidors del reformador Luter. El que importava era fer França més gran i poderosa davant Castella i el Papat, afrancesar els vençuts; la resta la faria la Inquisició, nova arma de repressió, seguretat i obediència al Rei. Les rebel·lions posteriors no serviren de res. França no es va desmembrar ni per l'efecte de la guerrilla occitana, encara vivent el 1240, segons diuen els historiadors dels fets com Michel Roquebert. La unitat es va fer finalment en el terreny militar, ja que la mort de Pere II, també conegut com el Rei Catòlic, va significar l'esfondrament de la força catalana, que va deixar a França el camp lliure per a la seva conquesta de terres catalanes i per a destruir les diferències culturals buidant de contingut les denominacions occità i català, fins que Mistral va promoure el ressorgiment literari de l'occità, segles després. Aquella guerra que vàrem perdre catalans i occitans fou popular i patriòtica, com ho foren a Catalunya la dels Segadors, de 1640, i la de Successió, de 1714. Es defensava la llengua i una forma de vida amb una economia integrada socialment que va fer despertar un sentiment nacional que no ha mort mai malgrat les amenaces exteriors i la pèrdua de les llibertats, la destrucció dels ideals de tolerància per la força de les armes dels invasors. Castella va aprendre les mateixes tècniques de dominació. El Papa catòlic Inocenci III havia emès una decretal anomenada "Vergentis in senium", el 25 de març de 1199, instaurant el poder de confiscació que justificava jurídicament, i permetia, la despossessió de les terres herètiques i les dels que afavorissin o facilitessin socors als heretges, confiscant-les i posseint-les legítimament incorporades al patrimoni del Papat. Aquesta part de la història de Catalunya i Occitània ha quedat en l'obscuritat dels estudis històrics que desvetlla el monòlit erigit a Muret. Però hi ha el desig d'una república de la igualtat que respecti les diferències, reconciliï el país amb les seves llengües, lluiti contra les discriminacions; que sostingui un diàleg intercultural afirmant que la riquesa ve de les diferències, reforçant la solidaritat Nord/Sud, canviant una classe política incapaç de pensar en un altre sistema econòmic i de noves solidaritats, lluitant contra la pobresa crònica actual, activant la justícia social. Un humanisme modern ens ha de fer veure que la manca de la cultura de pau, les guerres i la despossessió i la destrucció dels béns i sistemes socials dels vençuts són un aspecte més de la degradació humana.


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte