Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - Ni ponts ni diàleg, turbulències jurídiques


Ni ponts ni diàleg, turbulències jurídiques 02-01-2017

Quan intentava entendre com és possible  que s’obrin i se segueixin d’ofici als Jutjats d’instrucció centrals, hereus dels antics  Jutjats d’Ordre Públic, denuncies penals per un presumpte delicte d’injúries a la Corona, sense que aparegui públicament una comunicació formal feta per escrit de la Casa Reial al Ministeri de Justícia, i d’aquest una altra o rebotant la de la Casa Reial,  ordenant a la Fiscalia General de l’estat iniciar actuacions atenent la queixa  manifestant sentir-se ofesa Sa Majestat contra els responsables d’una xiulada, cremar la seva fotografia reproduïda en paper o fotocòpia a color, estripar-la,  guillotinar-la, o tant sols estripar-la o posar-la de cara a la paret, llegeixo en els diaris digitals la notícia del dia procedent del Tribunal Constitucional.

Efectivament aquest Tribunal ha suspès cautelarment el pla aprovat pel Parlament de Catalunya el 6 d’Octubre d’enguany per celebrar un Referèndum d’Autodeterminació l’any vinent 2017. No volen veure que Catalunya és un país insubmís amb el domini i la coerció exterior des de la caiguda de Barcelona un 11 de setembre de 1714  en la guerra de successió, per l’èxit de la violència militar dels exèrcits castellans i francesos aliats, produïda contra unes terres amants del pactisme i de l’entesa amb els demés mortals en pau . La ocupació va abolir les institucions catalanes  creades el segle XI, lleis pròpies, costum,  equitat i pactisme com a fonts jurídiques  de dret, a més de les Constitucions que havien jurat sempre davant les Corts Catalanes tots els reis anteriors a Felip VI  de la mateixa Castella  i d’Aragó. Van voler imposar a Catalunya  la llengua i la cultura castellana per damunt de la catalana, la censura, la repressió i la inquisició feien la seva feina al servei del Rei absolut castellà. Castella no va acceptar i no podia permetre que els catalans accedissin a la modernitat i desenvolupessin la seva democràcia gaudint de la seva tradicional independència de la Corona de Castella. Extensa més enllà de les terres catalanes de l’est de la península ibèrica, la nació la catalana  la ignoren aliada  eternament amb l’Occitània que va regar amb la sang de Pere el Gran a Muret, defensant-la del  rei francès.  La Constitució en la que volen basar els Jutges del Tribunal Constitucional espanyol  tota la argumentació jurídica per intentar frenar l’acte polític del Referèndum d’autodeterminació, que volen  celebrar els catalans per amplia majoria, segons les darreres enquestes fetes publiques, no menciona ni reconeix  Catalunya en forma expressa. Tampoc valora el Tribunal que el fet de la independència estira la celebració d’un Referèndum per consolidar el fet nacional que és el que regula el costum internacional, Dret que supera el local espanyol. Si ara ens neguen com a nació des de la Sentència de 2010, haurem de concloure que tot el procés dit de transició del franquisme a la democràcia formal actual fou una enganyifa d’un Estat que ara veiem deshonest amb els catalans. Tot es va fer  i se segueix fent per impedir  que Catalunya s’aixequi políticament i i pugui desenvolupar-se lliurament dins d’un marc democràtic homologable a Europa, d’acord amb el Tractat de Lisboa de 2006. Sembla que Catalunya auto governant-se dins de la península,  porta lliure d’Europa per Espanya, faci por a Espanya. El govern Central ara improvisa i segueix una política estranya envers Catalunya que no deixa de sorprendre   Governs i Parlaments europeus que s’assabenten del que passa al territori. També sorprèn  que el defenestrat Secretari General del Partit Socialista espanyol Sr. Pedro Sánchez  reconegui  ara públicament que Catalunya és una nació, com també ho acabat reconeixent l’exministre conservador  d’assumptes exteriors Sr. Garcia Margallo. De fet també hi havien reconegut els militars que van invadir Catalunya el 1714 en el moment d’aixecar els planells de la disposició de les tropes castellanes i franceses abans de l’assalt final a Barcelona. Al peu del document s’hi pot llegar “finis cataloniae”. No posava “finis Austrias”. És a dir, la guerra es feia servir per liquidar Catalunya, la nació catalana insubmisa al domini castellà aliada amb França  contra els austríacs aliats amb els catalans. El Govern d’Espanya segueix ferm en la seva actitud de manca de diàleg sobre el referèndum que Catalunya ha decidit fer, activant la repressió via judicial contra càrrecs institucionals catalans. No volen ni parlar del que vol Catalunya, prefereixen que parlin els Jutges dictant sentències condemnatòries contra els catalans, la qual cosa els és menys  feixuc personalment. El que és molest a les consciències dels demòcrates ho executen altres.  Han  cregut o els han assessorat que marcant límits, apretant una mica, els catalans cedirien, com quan les tropes “nacionales” van entrar a Barcelona un 1938. Ho solucionen tot dient que Referèndum és il·legal  perquè xoca amb algun article de la Constitució de 1978.  Per fi han demostrat, negant tot dret a Catalunya amb fets, que les nacionalitats històriques eren de paraula a la Constitució, raó per la que han trencat l’esperit democràtic de l’inici de la reforma política del franquisme que va dirigir Adolfo Suárez. El Govern d’Espanya  i el Rei de Castella ampliada sota el nom d’Espanya, com diria el  assenyat tertulià dels divendres a 8TV  Manuel Milián,  han trencat tots els ponts, aïllant-se del diàleg. Prefereixen conspirar. El Rei  advertint per no dir amenaçant, trencant la neutralitat de la Monarquia, eliminant el català de la seva felicitació de Nadal que té penjada a la seva web. També descobrim ara que la Monarquia espanyola recapta més bons honoraris que qualsevol President de República europea, a més de   l’entorn, servidors, assessors, bona  taula  i  patrimoni “nacional”  de que gaudeix sense cost. Som dins en una nova etapa de turbulències jurídiques  que ha fet saltar el joc  aparentment amable  de la falsa oferta de diàleg mentre preparen un contraatac neofranquista. Això no és dialogar ni negociar,  aplicant política de domini absolut no pactista i antiequitativa gens pròpia a Catalunya. De vegades sembla que per Castella ampliada no hagin passat els anys, i les seves maneres coercitives sempre ens transporten al passat ara només, per ara amb violència moral i jurídica, trencant las harmonia, burxant per la trencadissa  amb implosió de la gent que viu i treballa a Catalunya on ni paga els seus impostos i casa els fills parlant o no en català, enfrontant famílies, atemorint uns i altres amb informacions discutibles, amagant els problemes financers de l’Estat i la situació social que no esmenen perquè depenen del partit de l’Ibex. La defensa de la “nación española” oposada a la ara jurídicament inexistent “nació catalana, està feta a més per frenar  “los revoltosos” i rebels, desobedients catalans, plantejament que  ens retorna definitivament a un passat que la Constitució ens van prometre esborraria. Malaguanyat temps que els hem dedicat!


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte