Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PUBLICACIONS - EL REI HA PARLAT


EL REI HA PARLAT 27-12-2016

Per Pau Miserachs, President del Grup d’Estudis polítics

Fa uns dies, concretament el dia 17 de Desembre de 2016, en l’avant sala d’una reunió a Catalunya de la cúpula del PP  a la Vicepresidenta del Govern d’Espanya Sra. Soraia Sáenz de Santamaria ens recordava el criteri del Govern: “El referèndum no és un mandat democràtic”.  Aquesta senyora amb funcions de govern s’ha atrevit a dir que el referèndum que demana un poble per decidir lliurament el seu futur polític és quelcom no democràtic, anteposant el domini d’Espanya a la democràcia dels drets fonamentals, com el de l’autodeterminació que no cal estigui escrit en una Constitució, perquè ho està en la Carta Fundacional de les Nacions Unides, de 1945.

La Constitució no diu el mateix que aquesta senyora. Hi trobem la paraula referèndum mirant una mica el text articulat, però la Vicepresidenta va aprofitar, marcant distàncies amb el govern de la Generalitat,  per recordar que el govern espanyol també mana a Catalunya, dient que “són el govern d’Espanya i també el govern  a Catalunya i dels catalans que ens han votat i molt”. Al mateix temps rebutjava el referèndum que demanen els catalans. Segons la Vicepresidenta, instal·lant-se despatx a la delegació del Govern espanyol a Barcelona,  “el Gobierno lo es de Catalunya, i  va a estar aquí”.

.El 14 de Desembre, el President Rajoy  aconsellava el President Puigdemont a fugir dels extremistes de la independència de Catalunya de l’Estat espanyol i de la radicalitat democràtica, ara que el Pare benedictí Hilari Raguer diu que no és pecat ser independentista. Aquesta mena de consells dels governants espanyols són un avís com el de la música que tenen preparada pels representants polítics de Catalunya. El cas Mas amb judici Oral assenyalat pel proper 6 de febrer, el cas Forcadell i els darrers requeriments ara al President Puigdemont i al Vicepresident Junqueras son la guia de l’estratègia espanyola.

La vigília de Nadal, que és la gran festa familiar catalana i l’aniversari del traspàs del President Macià, el Rei Felip VI d’Espanya i VI de Castella ha estat notícia per 15 minuts de programació a totes les cadenes de televisió d’àmbit estatal, excepte al País Basc i Catalunya. El missatge que ja està penjat a la web de la Casa Reial és una notícia institucional ben promocionada i presentada per abans del sopar de Nadal i de la missa del gall.

Però com tota notícia, no sabem si li van dir al Rei que la notícia, a Catalunya l’endemà, seria substituïda per la ofrena de flors del Govern català a la tomba del President  Francesc Macià a Montjuic. La oficina mediàtica de la Casa Reial segurament no ha pensat que voler ser només notícia oficial i d’advertiments subliminars no ajuda a entrar en el cor de la gent catalana. Francesc Macià si n’és part, com l’afusellament de matinada del President Lluís Companys, capturat a França per la Gestapo i condemnat per “rebelión militar” el 1940, en un sumaríssim militar.

Efectivament, a les 21 hores del 24 de Desembre apareixia puntualment en la petita pantalla el jove Rei, ben vestit i amb la cara neta i ben cuidada, com els executius de famílies benestants, parlant amb un ritme pausat i seré com la cançó “Estaré”  de Miguel Bosé que va cantar aquest mític cantant en un especial després del programa “telepasión”, que era l’atractiu de la 1ª cadena per aconseguir audiència.

El Rei no va seguir un ritme accelerat, ni “allegro moderato”, sinó que  ens va parlar de l’avui i de l’avenir del disseny oficial d’Espanya vista per ell i pels seus assessors que no són pocs.

Hem vist un Rei  que no ho és per la gràcia de Déu, sinó per la llei dels homes. No vol ser igual entre els iguals i els desiguals. És el Rei del domini hispànic i ens vol sotmesos a la llei que sosté com una crossa la institució monàrquica.

El seu discurs ha sigut com una col·lecció de telegrames curts de diferent continguts, però amb una sola idea de recull d’expressions d’aparent generalitat ambigua per quedar bé. Ha afirmat  l’Espanya gran, la dels que paguen impostos i la dels que els reben i gasten per diferent finalitats. No ha dubtat en recordar-nos allò de la unitat d’Espanya. La fórmula més precisa i literària ha sigut parlar de cohesió i convivència.

El Rei  s’ha manifestat de nou obertament contra la independència de Catalunya,  argumentant i defensant el poder de la llei que ho ha d’impedir.  Això si, amb més estil i finor que els mitjans que bombardegen a diari contra el secessionisme català com si fos la guerra de les Galàxies. El Rei s’agafa de nou a la llei positiva que permet impartir càstigs als rebels catalans per via judicial.

La hostilitat anunciada i quer ha d’executar el Govern d’Espanya, serà doncs la de la llei administrada per el poder judicial que és la situació que compromet menys la Corona. afavorint el catalanicidi polític.

D’aquesta manera parlant de la prohibició de vulnerar la llei, segons una interpretació més que anta jurídica de les pròpies lleis, ha sigut taxat d’inacceptable el greuge 46 presentat pel President Puigdemont i no hi haurà diàleg sobre el referèndum.  Abandonant la promesa neutralitat de la Corona, el Rei, fill de Rei,  ha desautoritzat d’aquesta manera la reunió pacient del Pacte Nacional Català pel Dret a decidir, ara convertit en nova reunió política celebrada el dia 23 de Desembre en Pacte pel referèndum pactat amb l’Estat.

El Rei ha parlat de diferents temes. Però no ha atacat l’essencial que són els problemes socials dels desnonats, els emigrants nous amb carrera i motxilla que en diuen mobilitat exterior, els que són maltractats per empresaris sense escrúpols, els vells pensionistes que han de mantenir tota la família amb baixes pensions i sense altres ajuts que els de Càritas, la Creu Roja, el Banc dels aliments i les parròquies i veïns i veïnes que fan el que no fa l’Estat. Tampoc ha parlat als milers de immigrants africans i d’Amèrica llatina, que no disposen molts ni de targeta de residencia. Cap  esperança pels no espanyols. Ha fugit de parlar  en defensa de la societat vulnerable. No és el Rei del poble.

El discurs  no fa exclusió del Codi Penal que s’aplica  amb querelles de la Fiscalia General de l’estat espanyol  contra l’actuació crítica i irònica  o simbòlicament de protesta dels que no rendeixen pleuresia a Sa Majestat, el xiulen en actes públics i no l’aplaudeixen, trenquen o cremen la seva fotografia i    també la posen cap avall. Com a Rei legal, la Constitució l’empara per damunt de les lleis, però la protecció no el fa immune a la crítica i a veure i sentir coses que no li agradin. El delicte d’ofenses a la Corona que encara llegim al Codi Penal no correspon als temps de la democràcia definida per la Unió Europea en el Tractat de Lisboa de 2006, la llibertat d’expressió i la tolerància. Però no diu la seva posició davant la recomanació europea de despenalitzar les injúries. Ho deixa també en mans del que disposa l’aplicació de la llei    segons convé.  Ara per atemorir i dissuadir. Reconeixeran el dret a la protesta pacífica i sonora en lloc de voler emmordassar la llibertat? Serà possible derogar per fi part del Codi Penal i la llei mordassa de la legislatura anterior?

En ple Nadal, temps de pau pels homes i dones de pau, el Rei no ha demanat perdó pels errors del Govern d’Espanya de posar la justícia contra el dret dels pobles reconegut internacionalment a la llibertat, a la secessió democràtica  i pacífica.

El Rei constitucional d’Espanya no facilitarà cap amnistia, No voldrà permetre que un dia es pregunti al poble que digui lliurament amb un acte de sufragi universal si vol Monarquia o República.  Per això diu que és obligatori respectar la llei i no podem vulnerar normes que   garanteixen la nostra democràcia, doncs fer això segons ell empobreix la societat i no ens hem d’empetitir. Ha fixat com horitzons construir, enfortir i engrandir d’acord amb la llei espanyola. Però no diu res de modificar, millorar fer una lectura democràtica de les lleis i adaptada a la realitat social.

En definitiva, el Rei no s’ha desviat del discurs oficial de sempre, parlant enguany amb més cura procurant l’aflorament del conflicte real, fent veure que el conflicte Catalunya/Espanya no és cosa del Rei sinó de no permetre vulnerar la llei.

Ha fet creure que passava de puntetes parlant de valors  de respecte i tolerància que no ha concretat,  per preparar els joves més lliures i més capaços.  I per això demana fe en el futur d’Espanya que considera un patrimoni de tots. Molt literari aquest discurs, però rigorosament incert en una societat profundament desigual i una política d’Estat desacreditada per la corrupció, els interessos personals dels que manen per damunt dels generals, la no regeneració democràtica de la política i la manca de transparència.

El Rei ha parlat en un programa televisiu fet a mida i conveniència dels interessos de la Casa Reial, però no com igual entre iguals. Ha dit coses inconcretes als espanyols  i ha llençat un nou missatge de preludi de coerció i persecució contra el poble català  avisant que “saltar-se la llei porta a enfrontaments estèrils”. El problema és que només és refereix a la llei del domini sobre Catalunya que no és llei admesa pel dret internacional des de la creació de les Nacions Unides ni es pot considerar un valor democràtic.

Amb aquest nou discurs el Rei ha demostrat una vegada més no ser neutral com va prometre el 19 de Juny de 2014. El que ha dit no beneficia l’estabilitat del sistema polític i menys encara és una via de cohesió entre els pobles peninsulars quer avui composen Espanya. Només coneix un país i desconeix oficialment els països catalans.

Aquest Rei parla a més en un infinitiu que el col·loca aparentment en la indefinició, en el passat, però no en la neutralitat política i el respecte a les llibertats a que tenen dret de manera irrenunciable i imprescriptible els catalans. Aquest Rei que ha seguit estudis universitaris sap  que la convivència democràtica a Catalunya  no es fa en el respecte a la llei tan sols, sinó en les actituds, l’equitat i el pacte, els costums, les tradicions culturals, la llengua i l’esperit de Catalunya i el reconeixement de la dignitat nacional de tot un poble, la tolerància real, el coneixement i el respecte a les llibertats i drets de la ciutadania.

Del discurs del Rei se’n desprèn que Espanya no ha evolucionat en paral·lel a la història contemporània europea i no ha donat resposta adequada als reptes sorgits de les transformacions de la societat.  La societat canvia, però les lleis no s’interpreten ni apliquen d’acord amb aquest canvi. Ha oblidat que els drets humans són el substrat ètic i  moral de la nostra societat. No és concebible reconèixer com a democràtic un Estat que ignori els Drets Humans tal com han sigut definits per les Nacions Unides i les Convencions internacionals que exigeixen siguin la veritable base de tot ordenament jurídic.

El Rei no ha parlat de l’absolutisme de partit que pretenen els populars tot i no havent guanyat escons suficients en les passades eleccions, mostrant-se favorable a aturar el procés democràtic català, enrocar-se, com el Govern d’Espanya, en els límits imaginaris de la Constitució contra l’impacte de la reclamació  de Catalunya per pactar la celebració un referèndum vinculant i amb totes les garanties, que tots sabem s’haurà d’acabar convocant pel Parlament de Catalunya en forma unilateral. Dinamitar les institucions catalanes com pretenen alguns, no serà la solució ni l’activitat s’ajusta al principi de legalitat ni als principis de la mateixa Constitució convertida en arma de combat junt amb el Codi Penal, contra els representants polítics catalans.


Imprimir Grup Estudis Politics



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte