Grup Estudis PoliticsGrup Estudis Politics

Menu


PREMSA - GEP als mitjans

imagenes/pau_Z01_a.jpg
03-05-2017: Sobiranistes reclamen que l'ONU insti el Regne d'Espanya a reconèixer el referèndum català i el seu resultat

La comunicació adverteix que l’Estat espanyol incompleix Tractats, Resolucions i Pactes Internacionals que ha votat o ha ratificat sense reserves i que reconeixen el dret a la lliure determinació dels pobles, sense limitacions ni exclusions

Els signants pretenen que Nacions Unides dicti recomanacions i resolucions contra l’Estat espanyol per vulneració de drets dels catalans

 

Diversos grups polítics i personalitats catalanes sobiranistes s’han adreçat al Secretari General de l’Organització de Nacions Unides (ONU) perquè dicti una resolució que insti el Govern espanyol a complir els Tractats, Resolucions i Pactes internacionals ratificats per l’Estat espanyol que reconeixen el dret d’autodeterminació i, com a conseqüència, que no posi obstacles a la celebració del referèndum reclamat per la immensa majoria dels catalans i que la Generalitat de Catalunya ha anunciat per al mes de setembre.

Aquesta pretensió està recollida en una comunicació lliurada per l’advocat Pau Miserachs Sala el passat dia 21 d’abril al Palau de les Nacions de Ginebra, seu europea de Nacions Unides. Miserachs, president del Grup d’Estudis Polítics, és el primer signant del document que també subscriuen les organitzacions Sobirania i Justícia, a través d’Isabel Helena Martí Castell, i Comissió de la Dignitat, representada per Josep Cruanyes Tor. També signen a títol personal els ciutadans de veïnatge administratiu català Josep A.Faiges; Artemi Rosich, promotor de Patriotes de Catalunya; Josep Montmany, membre de Demòcrates de Catalunya; José Enrique Folch, membre de Solidaritat Catalana per la Independència; Guillem Sunyol; Alfredo Bienzobas, de Sindicalistes per la Independència-CCOO; Bernat Tresserras, membre de la Plataforma d’Esquerres per la Independència; i Carles Castellanos, president de Drassanes per la República Catalana.

La comunicació, que ocupa 21 pàgines, conté abundants fonaments de dret que avalen aquesta petició d’intervenció de l’Organització de Nacions Unides, acompanyada de la documentació corresponent que posa de manifest com l’Estat espanyol incompleix sistemàticament tractats internacionals que obliguen a la seva observança per damunt de la legislació estatal espanyola, inclosa la Constitució de 1978 invocada políticament pel govern Rajoy per qualificar d’il·legal un referèndum sobre la independència.

Es tracta, en concret, d’una sol·licitud d’apertura d’expedient de verificació per a l’adopció de la corresponent resolució per l’Organisme que procedeixi, amb les recomanacions i mesures que es decideixin per vulneració per el Regne d’Espanya del dret del poble català a celebrar lliurement i amb totes les garanties un Referèndum vinculant per a la lliure determinació prevista en l’article 1.2 de la Carta Fundacional de les Nacions Unides feta a San Francisco el 26 de Juny de 1945, l’article 1.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, l’article 1.1 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i els Tractats Internacional i Resolucions de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 2625, 47135, 65202, 2711 i 53/134 que reconeixen, sense limitacions, reserves ni exclusions el Dret a la lliure determinació del Pobles per a establir el seu Estatut Polític. L’escrit també inclou les resolucions 242, 662, 1238, 1284, 2625 i 58292 sobre el principi d’inadmissibilitat de l’adquisició de territoris per la força.

El dret d’autodeterminació també fou aprovat com a principi democràtic fonamental per damunt de les lleis dels Estats a la Conferència OSCE de 1975 celebrada a Helsinki, la Conferència de Viena de 1993 i la Resolució 48/121 de 1994 aprovada en el 48 plenari de les Nacions Unides amb la assistència d’Espanya que no hi va posar cap impediment ni reserva.

 

Antecedents històrics: Catalunya no ha acceptat la submissió a Castella

Com  a antecedents, el document analitza la situació històrica, jurídica i política de la nació catalana davant el Regne d’Espanya i considera que l’Estat espanyol ha de facilitar el dret a la celebració del Referèndum d’autodeterminació que ha aprovat al Parlament de Catalunya i que el poble de Catalunya massivament  mobilitzat exigeix democràticament i per la via pacífica, vinculant, amb totes les garanties democràtiques i per sufragi universal, per acabar definitivament amb el conflicte Catalunya/Espanya i les vulneracions dels drets dels catalans a disposar amb un Estat propi de plenes facultats legislatives i de desenvolupament de la seva economia i vida social.

Les entitats que signen la comunicació demanen que Espanya accepti la secessió pacífica, ordenada i equitativa del territori català en cas de vot favorable a la independència, i que no faci servir la coerció, la repressió, violència i utilització dels Tribunals per resoldre diferències polítiques

Així mateix, declaren el Referèndum com un instrument legítim prioritari de defensa de la democràcia a Catalunya, poble que mai no ha acceptat la submissió a Castella esdevinguda Espanya que des de 1714 li ha imposat la seva administració central, les seves lleis, cultura i idioma intentant castellanitzar Catalunya per descatalanitzar-la i absorbir-la, política contrària als drets humans i llibertats polítiques dels pobles sotmesos per la força militar, que va seguir el general dictador Francisco Franco després de la victòria militar el 1939 amb l’aixecament contra la Segona República Espanyola de 1936 amb la col·laboració militar de l’Alemanya nazi i del feixisme italià.

Finalment consideren que l’Estat espanyol, prohibint i impedint la celebració del referèndum, servint-se de la via judicial i posant la Constitució espanyola de 1978 com a mur de les llibertats catalanes que demanen empara al dret internacional supraconstitucional,  vulnera un dret erga omnes establert per tots els pobles sense limitacions ni exclusions, inclosos els que formen part d’un Estat, no estant prohibida internacionalment la modificació de fronteres ni la separació del territori d’un Estat per constituir un nou Estat, que no es considera cap mena d’atemptat contra la integritat de l’Estat predecessor.

Barcelona, 3 de maig de 2017

 

 Sobiranistes reclamen que l'ONU insti el Regne d'Espanya a reconèixer el referèndum català i el seu resultat


llegir mes

imagenes/foto.png
20-01-2017: Eleccions autonòmiques per a fer boicot a la democràcia

Els patriotes constitucionalistes, que creuen en l'hegemonia de l'Estat espanyol com a solució coherent per als seus interessos, partidaris de què segueixi l'espoli polític de Catalunya.

Els que volen mantenir el domini d'Espanya damunt Catalunya i la unitat forçada dels territoris i pobles no castellans sota la idea de la Castella imperial, amb l'annexió del poble català a la sort d'Espanya i la unió monàrquica, no han tingut altra ocurrència que exigir eleccions autonòmiques anticipades al Parlament de Catalunya per a fer boicot al Referèndum d'Autodeterminació i impedir-lo per aquesta via, en la creença que canviarà la majoria parlamentària o, en tot cas, els independentistes perdran la majoria d'escons actual. Aquestes eleccions autonòmiques que proposen a l'una amb criteri plebiscitari, ben segur posats d'acord en alguna reunió de la qual no han donat notícia PP, C's i PSC -amb els afegits del grup de Podemos a Catalunya, que es desdiuen del dret al referèndum-, tenen per objectiu paralitzar el camí de Catalunya cap a la independència. Uns quants càrrecs electes i els seus assessors volen destruir la democràcia catalana, plural i avançada, amb un acte electoral, llançant la democràcia contra la democràcia en una lluita d'idees fratricida. La proposta unionista és clarament imaginativa, pròpia de les conspiracions d'una dreta anticatalana que segueix disposant del poder de l'Estat, no disposada a fer cap reforma constitucional. La prioritat i gran argument davant la ciutadania espanyola és acabar amb el problema creat per Catalunya torpedinant des de dins, fent que els catalans es barallin i, si convé, arribin a esbatussar-se, que és el que cal provocar per a que "cunda el desánimo", "se olviden de la independencia", deixem de ser independentistes. Però de diàleg, res de res; tot ha de seguir igual, no vindrem ara els catalans a canviar l'estat de coses de sempre. Catalunya continua sent l'enemic a vèncer i que segueixi sent un país dependent, amb la llengua i la cultura anestesiades per les castellanes, ben imposades, amb el que idealment significa aquesta realitat que no ens és nova. No volen parlar de com ens posem d'acord per a contribuir fins a la independència i quina part assumirem els catalans del deute espanyol en el moment de la separació. Ens volen sense sobirania legal. Però no volen veure que els catalans no som ingenus davant les promeses i propostes del Govern d'Espanya, ja que ja no ens els creiem; ni els seus votants, vist el tracte que donen a la precarietat laboral i la desigualtat, el malestar social i la privatització del bé comú. Els partits espanyolistes, amb la seva actitud, ens ajuden a reescriure el gran llibre per la independència de l'historiador en Francesc Ferrer Gironès. Millor, doncs, intentar ara enderrocar electoralment al Govern de la Generalitat, han pensat, abans de seguir amb inhabilitacions impopulars. Tot per no voler acceptar el que dirien les urnes, que ho diran, en el moment del referèndum. La maniobra, executada amb la col·laboració de tot l'aparell de comunicació estatal, com diria Joan Estelrich, es proposa i té com a prioritat lliurar, en definitiva, la pàtria catalana als que no la volen, als d'una pàtria constitucional que no és catalana. Aquests falsos patriotes el que volen és arrencar-nos l'ànima, empobrir-nos espiritualment i patrimonialment. No veuen a Madrid que els immigrants no s'apunten a l'anticatalanisme de l'aliança constitucional, que segueix fiant en el desmantellament institucional català per la Justícia a instàncies de la Fiscalia de l'Estat, dient que el Govern català ha fracassat i el Parlament no compleix amb la seva tasca legislativa, en el moment en què el PSOE, per veu de la seva gestora, ens demana que siguem ciutadans de l'Estat espanyol encara que no tinguem sentiment nacional. Han esborrat allò de nación de naciones i s'oposen frontalment al referèndum, amb un Miquel Iceta que sap que PSOE i PSC no són cap alternativa fiable i el que proposen mai arribarà a port. Ens volen fer dependre de variables incoherents, provocant el conflicte contra l'esperit antiestatal català. Ens porten des del Govern d'Espanya al xoc de models amb mètodes bruts per a fer-nos desistir, com sigui, del que, diuen, és una rebel·lia i una il·legalitat. Els unionistes no volen reconèixer que Catalunya, a diferència d'Espanya, és un sol poble que no existeix per miracle sinó per la voluntat de ser Catalunya i vèncer el menys teniment, l'odi i la denigració, l'espoli polític de les institucions i democràcia catalanes, la persecució (tracte com a delinqüents dels càrrecs electes) i l'annexió forçada a una manera de ser i de fer no catalanes de les quals només és possible sortir-ne en els temps actuals per la via democràtica, amb les conviccions nacionalistes arrelades en la nostra fe i esperança en el futur de Catalunya, sense recular un pas i imbatibles, com diria Rovira i Virgili, doncs Catalunya no és un invent retòric, ni un poble que es vol deixar sotmetre a la prepotència perjudicial de l'Estat espanyol que l'actual Govern d'Espanya, partidari del transfranquisme actiu, pretén consolidar contra la raó i la història de les democràcies europees.


llegir mes

imagenes/calendario.png
11-01-2017: ESPANYA, HA PERDUT

Els politòlegs unionistes ja no saben com fer-ho per desqualificar l’independentisme. Ja ni els queda l’inefable Margallo, amb les seves “exquisideses” siderals.

Entre el “soufflé” de fa uns anys, quan auguraven un desastre a curt termini al sobiranisme i la recent teoria del percentatge envers de determinades enquestes, hi ha un abisme, si mes no de males arts periodístiques, amb veus interessades.

Certament, el que compta, es que ni han pogut articular un discurs alternatiu, amb proposta d’alguna mena, possible i realitzable. Es limiten a la desqualificació. 

El possible argument sobre la “seriositat” o no, de l’independentisme no la vinculen a fets o errors del propi moviment, si no a possibles resultats, a base d’especulacions a cop d’enquestes.

Asseguren, un i altre cop, que el referèndum no es farà. Com si el mitjà equivalgués a la desqualificació de la finalitat. O com si, a base de repetir l’afirmació, algú se l’acaba creient. Argumentari, cap!

Els únics que s’aventuren a especular, ho fan només sobre estratègies, mai sobre el fons ni sobre les realitats econòmico-socials resultants de la separació per Catalunya. Per descomptat que tampoc mai, del resultat d’aquesta separació per Espanya.

I no cauen en el fet de que aquella especulació, se’ls pot girar en contra; es pot llegir en sentit contrari en base a la mateixa reflexió.

Diuen que per part de les institucions i partits independentistes, hi ha “secretisme”; hi manca discussió pública sobre el trànsit a la República Catalana; no hi ha “pulcritud democràtica”, etc., sense entrar a comprovar el “perquè” hi pot haver aquestes possibles mancances que apunten. No volen explicar que si alguna cosa està clara, es que l’Estat, el Govern i els partits estatals que donen suport a l’uniformitat unionista, no volen cap mena de diàleg, ni transparència, ni pluralitat, limitant-se a actuar a cop de jutjats o de Tribunal Constitucional. Qui obliga a la foscor, es qui cerca la intimidació; qui amenaça.

I es que Espanya, no convenç. I no ha convençut mai , com tal, a ningú. I si no que ho preguntin als seus fills, emigrats a terres de conquesta americanes o filipines, que en dos dies, van girar-li l’esquena. O a una Guinea Equatorial que s’ha apuntat a la francofonia; o a un Sàhara Occidental, que Espanya va trair...i segueix fen-t’ho. I ja no diguem a un Portugal que va aprofitar la guerra de Castella amb Catalunya per independitzar-se i girar l’esquena.

Però, en qualsevol cas, guanyant o no aquest 2017 la nostre independència ( veurem si amb fets,  hi ha alló que es proclama amb paraules), el que avui ja queda clar a qualsevol observador es que Catalunya és una nació, viable, amb dret inalienable a decidir el seu present i el seu futur.

Cóm i quan serà la desconnexió jurídica, està per veure. Però que Catalunya ha desconnectat d’Espanya, social i emocionalment, de manera majoritària i transversal, és un fet incontrovertible i definitiu.

L’actual Espanya, l’Estat espanyol, ni ha estat, ni és, “una unidad de destino en lo universal”, per més que s’hi entossudeixi el nacionalisme espanyol.

Es miri com es miri i per on es miri, el nacionalisme espanyol, ha perdut.

Josep Mª Merino Coll


llegir mes

  • Miserachs: "Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont", article aparegut al diari digital Elmon.cat, el 26 de setembre de 2016, amb motiu del llibre de Pau Miserachs Sala, president del Grup d'Estudis Polítics, La democràcia captiva. Podeu llegir l'article clicant aquí.
  • Pau Miserachs reflexiona sobre com "desintoxicar-se de la dictadura de la llei"al seu darrer llibre 'L'Estat contra la democràcia', article aparegut al diari digital Directe.cat, el 22 de novembre de 2015, amb motiu de la presentació del darrer llibre d'en Pau Miserachs Sala, president del Grup d'Estudis Polítics. Podeu llegir l'article clicant aquí.
  • Pau Miserachs analitza l'oposició espanyola al dret de decidir a «L'Estat contra la democràcia», article aparegut al diari digital Naciodigital.cat, el 22 de novembre de 2015, amb motiu de la presentació del darrer llibre d'en Pau Miserachs Sala, president del Grup d'Estudis Polítics. Podeu llegir l'article clicant aquí.
  • Eduard Berraondo entrevista a Pau Miserachs Sala, president del Grup d'Estudis Polítics, al seu magazine L'Illa de Robinson, el 20 de novembre de 2015, amb motiu del nou llibre de l'autor. Podeu veure l'entrevista clicant aquí (minut 26:06).
  • Manifest del Grup d'Estudis Polítics i del Partit Social Demòcrata de Catalunya amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, 25 de setembre de 2015. El Punt Avui (Edició digital i en paper). Podeu veure el manifest clicant aquí.
  • Manifest del Grup d'Estudis Polítics i del Partit Social Demòcrata de Catalunya amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, 25 de setembre de 2015. Diari Ara (Edició en paper). Podeu veure el manifest clicant aquí.
  • Manifest del Grup d'Estudis Polítics i del Partit Social Demòcrata de Catalunya amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, 25 de setembre de 2015. El Periódico de Catalunya (Edició en paper). Podeu veure el manifest clicant aquí.
  • Anunci amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre de 2015. El Punt Avui (Edició en paper). Podeu veure l'anunci clicant aquí.
  • Roda de premsa. Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1 de juliol de 2015. http://www.graciamon.cat. Podeu veure el vídeo clicant aquí.



© Grup d'Estudis Polítics

Avís Legal

Política de Privacitat

Mapa Web

Uneix-te

Contacte